dilluns, 22 d’octubre del 2012

17. un pot

El món dels segells carvats a mà cada vegada me fascina més. Aviat farà un any que vaig fer el meu primer taller amb n' Ishtar Olivera, on ens vàrem conèixer amb na Jo Newman. Des d'aleshores, la major part dels paisatges quotidians m'aporten mil idees dels segells que puc carvar, això m'omple de ganes de crear. Sóc capaç d'acabar carvant segells en qualsevol lloc, com molta altra gent, segur.
El mundo de los sellos carvados a mano cada día me fascina más. Pronto se cumplirá un año de mi primer taller con Ishtar Olivera, donde nos conocimos con Jo Newman. Des de entonces, la mayor parte de los paisajes cotidianos me aportan mil ideas sobre los sellos que puedo carvar, esto me llena de ganas de crear. Soy capaz de acabar carvando sellos en cualquier lugar, como muchas otras personas, seguro.



I com la majoria d'arts plàstiques, el material que es requereix, poc o molt ocupa espai. Des de la primera tinta per a paper que va entrar a casa fins al dia d'avui, he anat ubicant i reubicant gomes, tintes i gúbies a la prestatgeria de l'estudi.
En aquest moment, fins a nova ordre les tintes de tela dormen dins un pot de vidre. L'altre dia li vaig fer aquest vestit amb una randa que vaig trobar en una botiga preciosa de teles i cintes antigues al poble càtar de Minerva.
Y como la mayoría de artes plásticas, el material que se requiere, ocupa espacio. Desde la primera tinta para papel que entró en casa hasta el día de hoy, he ubicado y reubicado gomas, tintas y gúbias en la estantería del estudio. 
En este momento, y hasta nueva orden, las tintas para tela duermen en un bote de cristal. No hace mucho le hice este traje con una puntilla que encontré en una tienda preciosa de telas y cintas antiguas en el pueblo cátaro de Minerva.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

♥ Psst psst! Gràcies per fer una ullada a Amazonesenpijama.