dilluns, 5 de novembre de 2012

19. castanyada 2012


Diumenge, uns bons amics nostros ens van convidar a celebrar la Castanyada a caseva. Aquesta tradició se suma a la llista de festes que aquí se celebren d'una manera i que a Mallorca se celebren d'una altra.

Per aquestes dates arribàvem un vespre fosc al cementir de Llubí amb un ram de gladiols. No record de quina manera ocorria, però el s'endemà presidia sa tomba familiar. Anàvem a misa a les 16h, mudats com si fos Nadal i després de l'ofici, drets entre palmeres i baladres, i sobretot moltes tombes ornamentades, una dotzena de padrines arrugadetes venien a saludar. Mos estiraven de sa galta a en Josep i a mi, repetint allò de:"què s'han fet de grans!, miraaau, no els hagués conegut!", predictible i, per a dos infants, insoportable. 
Als nins, mos penjaven un rosari de caramel·los pes coll, i tal vegada sa Memé aquell any havia fet amargos d'ametlla. Els moniatos i ses castanyes tota sa vida que els he vist a ses parades des carrer de Sant Miquel o dels Oms, però mai a cap festa escolar. I els panellets no els havia tastat mai fins fa pocs anys, ja a Celrà.

Idò ahir vàrem dinar un arròs negre (que crec que no és gaire tradicional però va ser boníííssim!) i una coca d'albercocs divina, vàrem beure cava com si fos festa grossa. I després, davant es foc, vàrem fer es cafè amb panallets i vàrem torrar castanyes. Que realment m'agraden molt.

Jo me vaig animar a fer-lis aquest detallet per amorosir s'àpat (encara més si se podia...).






 Moltes gràcies per aquest dinar tan agradable família!!



En Dídac i jo vàrem haver de partir prest, teníem entrades per anar a veure Acorar, den Toni Gomila, a La Planeta. Altament recomanable per acabar d'entendre es tarannà de sa societat mallorquina.

5 comentaris:

  1. Me ha costado entender el texto, pero creo que la idea la cogí!! Me dais una envidia, ahora mismo me iría para allá.
    Me encanta tu blog, y estoy interesada en un calienta cuellos, los vendes? Mi email es jabonesaromasdelcampo@gmail.com
    Besitos...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Valiente! Al fin y al cabo son lenguas románicas, las nuestras.

      Gracias por tu comentario.
      Sí vendo los cuellos, por supuesto! El los primeros posts puedes ver los materiales, son de lana de calidad y puedo combinar los colores que prefieras. Vienen forraditos con polar, bien calentitos para combatir los vientos de Castilla!
      Voy a darme un paseo virtual por ahí...
      Hasta ahora!

      Elimina
  2. Que bonic el text Neus, els detallets i tots aquests segells! Un dia m'has d'ensenyar com ho fas, perquè aquest amb motius naturals són molt xulos i crec que en vull aprendre a fer algun! Ja t'he vist "in action", així que crec que la màxima premisa és tenir paciència :)

    Un besito!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Àrid, si te refereixes als segells, encara he d'aprendre molt! però si te vé de gust, tria dia que et faig un taller, jeje!

      Bessote preciosa!

      Elimina
  3. Quina sort els que te tenen a prop i els que tens a prop.
    I quanta bellesa i quant d'amor.

    ResponElimina

♥ Psst psst! Gràcies per fer una ullada a Amazonesenpijama.