diumenge, 17 de maig del 2015

19/52


Foto: Dídac


De vegades me deman si na Nuara m'entén. El que vull dir, el que li dic, el que jo sent. Fins i tot el que pens; em té calada? De quin color dec ser, per ella, quin gust faig? Sa meva veu li deu sonar tan malament com me sona a mi quan me sent enregistrada? En què pensa quan pensa en mi? Pensa en mi?

De vegades me deman si mos distingeix, com mos coneix, al pare i sa mamà, com mos distingeix de la resta de la gent. Me deman si ens veu les aures, si sent les diferències energètiques, si perceb les intencions, i veu colors o sent ultrasons, si veu fades, o els guies.

A veces me pregunto si Nuara me entiende. Lo que quiero decir, lo que le digo, lo que siento. Incluso lo que pienso; me tiene calada? De qué color debo ser, para ella, qué gusto tengo? Mi voz le debe sonar tan mal como me suena a mí cuando me siendo grabada? En qué piensa cuando piensa en mí? Piensa en mí?

A veces me pregunto si nos distingue, como nos conoce, su papá y su mamá, como nos distingue del resto de la gente. Me pregunto si nos ve las auras, si siente las diferencias energéticas, si percibe las intenciones, y ve colores o siente ultrasonidos, si ve hadas, o los guías.


Foto: Dídac


De vegades me deman què és el que li agrada del menjar, si li agrada el gust, o si és la textura, o si no sent els gustos com nosaltres, si els sent molt més intensos o si realment no li agraden però el que li agrada és ficar-se coses dins sa boca, remenar-les i estudiar-les amb la llengua i les genives i el plaer de deglutir. 

I el seu tacte? Me deman què deu sentir per la planta del peu quan apreta, quan té un peu sobre l'estora i l'altre sobre la manta. Avui ha posat els dos peus al terra, fred, i ha al·lucinat!

De vegades me deman si sent la diferència a la panxa, a l'esquena, quan l'acaronam suaument, en eixut, de quan li feim massatget amb oli.

De vegades, quan mama, me pessiga el pit. Sí, també me l'agafa, amb una mà, amb les dues, però de vegades (últimament masses, pel meu gust) me pessiga. Fa la pinça amb aquells seus dos ditets i amb la mateixa precissió amb què aconsegueix pescar un pèsol a sobre la taula de la cuina, va i me fot una pessigada amb tota regla. I em fa un mal, que m'he de reprimir fort per no pegar-li un crit. Cada vegada que ho fa, -i després de reprimir-me el crit- li explic dolçament que me fa mal, i que per favor, no ho torni a fer. I ella, es posa a riure! I clar...jo pens...no ho entèn, realment no me deu entendre racionalment. Però sí que veu que això reclama la meva atenció, perquè acte seguit, ho torna a fer!

I quan riu...riu pel que a mi em sembla que riu, o és un simple mecanisme de gestió d'emocions contingudes? Bé...quan noltros riem, potser també és això, simplement...La resta potser només és una elaboració mental de la situació. I ella, elabora informació dins el seu cervell? quina mena d'idees de tenir? Quan es fixa en un objecte i decideix fer força amb les cames, empènyer el seu cosset i estirar les manetes cap allà, està pensant que ho vol fer??

A veces me pregunto qué es lo que le gusta de la comida, si le gusta el sabor, o si es la textura, o si no siente los gustos como nosotros, si los siente mucho más intensos o si realmente no le gustan pero lo que le gusta es meterse cosas en la boca, moverlas y estudiarlas con la lengua y las encías y el placer de deglutir.

Y su tacto? Me pregunto qué debe sentir por la planta del pie cuando pisa, cuando tiene un pie sobre la alfombra y el otro sobre la manta. Hoy ha puesto los dos pies en el suelo, frío, y ha alucinado!

A veces me pregunto si siente la diferencia en la barriga, en la espalda, cuando le acariciamos suavemente, en seco, de cuando le hacemos massaje con aceite.

A veces, cuando mama, me pellizca el pecho. Sí, también me lo coge con una mano, con las dos, pero a veces (últimamente demasiadas, para mi gusto) me pellizca. Hace la pinza con sus dos deditos y con la misma precisión con la que consigue pescar un guisante sobre la mesa de la cocina, va y me pega un pellizco en toda regla. Y me hace un daño, que me he de reprimir para no pegarle un grito. Cada vez que lo hace, -y después de reprimir el grito- le explico dulcemente que me duele, y que por favor, no lo vuelva a hacer. Y ella, se pone a reír! Y claro ... yo pienso ... no lo entiende, realmente no me debe de entender racionalmente. Pero sí ve que esto reclama mi atención, porque acto seguido, lo vuelve a hacer!

Y cuando ríe ... ríe por lo que a mí me parece que ríe, o es un simple mecanismo de gestión de emociones contenidas? Bueno ... cuando nosotros reímos, quizás también es eso, simplemente ... El resto quizás sólo es una elaboración mental de la situación. 
Y ella, elabora información en su cerebro? qué tipo de ideas debe tener? Cuando se fija en un objeto y decide hacer fuerza con las piernas, empujar su cuerpecito y estirar las manitas para allá, está pensando que quiere hacerlo ??


Foto: Dídac


De vegades me deman per sa seva forma d'estimar. Com estimen els nadons? Estimen o només necessiten, depenen o  també comparteixen?

De vegades me deman si quan me mira tan fixament me veu. Si em veu l'ànima. Si me veu com sóc realment, amb tots els meus vicis i virtuts, profundament, si li agrada el que veu, si m'accepta tal i com sóc, si se sent mirada i vista i reconeguda. Me deman si sent que és aquí on ha de ser, tal i com sent jo quan ella se'm clava a la pupil·la.

De vegades me deman si ella entén sa nostra relació tal i com l'entenc jo. Si sent les emocions que jo reb d'ella tal i com jo les perceb, si ella sent igual que nosaltres, me deman com senten els nadons.
De vegades intent posar-me a sa seva pell. I realment dóna per fer volar molt sa imaginació...


A veces me pregunto por su su forma de amar. Como aman los bebés? Aman o sólo necesitan, dependen o también comparten?

A veces me pregunto si cuando me mira tan fijamente me ve. Si me ve el alma. Si me ve como soy realmente, con todos mis vicios y virtudes, profundamente, si le gusta lo que ve, si me acepta tal como soy, si se siente mirada y vista y reconocida. Me pregunto si siente que es aquí donde debe estar, tal y como siendo yo cuando ella clava su mirada en mi pupila.

A veces me pregunto si ella entiende nuestra relación tal como la entiendo yo. Si siente las emociones que yo recibo de ella tal y como yo las percibo, si ella siente igual que nosotros, me pregunto como sienten los bebés.
A veces intento ponerme a su piel. Y realmente da para echar a volar la imaginación ...



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

♥ Psst psst! Gràcies per fer una ullada a Amazonesenpijama.