bosc endins, els bramuls

es sol que me desperta de calor dins es llit, els arcs de sant martí que disparen ses bolles cristal·lines de feng shui per tota s'habitació, els peücs, llana, te de fleur de geisha, olis essencials, siesta a sa cova des sofà, cereal ben cuit, hores de màquina de cosir, hores de mails endarrerits, hores de qrambla, telefonades llargues i berenar en un lloc daurat, s'abric de plomes, sa calefacció a tope des regional, fer mitja, molta mitja i tapar-me amb el que teixesc, es bosc, sa neu de ses obagues, fotos verdes d'oliva madura, sa crema de mans, sa cura dels peus que me conecten a terra abans d'anar a dormir. 

tornar endins, deixar-me s'espai, palparme, sentirme es gust i escoltar-me somriure, molt fluixet, molt gran, tan viu, de colors pàlids de tardor suau. i lluny, al fons de tot se senten les seves veus, tan estimables i alegres. suau perquè no faci tanta pena acomiadar-me d'un estiu tan blau, salat del tot. suau perquè m'agradi, per gaudir d'aquests escasos dos mesos de vacances que ja seran hivern. per això tot guapo, per això s'insistència en fer-ho plaent. i deixar-me ser més jo que mai.