dijous, 26 de març de 2015

11, 12 /52

Foto: Amazonesenpijama

Ok, ho intentaré. Tenc na Nuara damunt, llepant un washi tape com si li anàs sa vida, mitja hora abans d'agafar es tren cap a Barcelona, i una bugada per baixar des terrat, però vaig a intentar fer aquesta entrada al blog. Perquè fa dues setmanes que no public, perquè no vull partir de vacances sense escriure, que després és possible que no torni a publicar fins d'aquí dues setmanes més...

I volia contar moltes coses sobre sa meva recaiguda de grip, que m'ha transportat al lado oscuro de la meva maternitat (uff...molt per dir!), però ja veig que no seran per avui aquestes reflexions.

Na Nuara acaba de decidir que es pit està més bo que es wt i escriure així encara és més divertit...

Com podeu veure a sa foto (a part que no sé enfocar bé, clar, però és que me pareix súper divertida), aquestes darreres setmanes hem estrenat el joc que na Marta i en Salva mos varen regalar, els cubs de les famílies, la torre que just quan arriba a l'infinit cau estrepitosament per efecte d'una bona manotada de sa nina...A ella li encanta, clar. Però lo que més li agrada torna a ser aconseguir agafar una de ses arestes amb els seus diminuts ditets i ficar-se una cantonada dins sa boca...feliç! Crec que hi jugarem molts d'anys a aquest joc.
Quan va venir en Lluc (2 anys) també li va agradar molt, tot i que ell va cremar el cartutxo una mica més ràpid, i enlloc de ses mans va emprar els peus i amb una xutada defutbolista expert va escampar els deu cubs per tota sa sala, haha! lo que mos espera...!

Foto: Amazonesenpijama

Idò això, anam a Mallorca a passar sa Setmana Santa. 
Tenc unes ganes enooormes de sol. Els últims anys hem passat aquestes dates a Boulegan (un fabulós festival folk de carrer a Saint Jean du Gard), o a Celrà treballant (menys glamour, hehe), però a ambdós llocs sol fer fred i pluja. D'acord que Mallorca no és Tenerife. Possiblement no podrem nedar encara, però és igual, podrem fer mil coses que me vénen de gust: veure la família, passejar, estar estones davant la mar, menjar panades, robiols i crespells, xerrar molt amb els amics, compartir amb altres famílies, i sobretot deixar-me empapar per aquella llum tan guapa que ho envaeix tot, latituts avall. 

Lo sorprenent des tema és que cada vegada aconseguim reduïr una mica s'equipatge. Clar que es joc des cubs queda a casa, però realment no és que agafem poques coses per sa nina, sinó que som noltros que si podem passar amb tres camisetes, perquè agafar-ne quatre? Els modelitos comptats i pràctics i si hem d'anar d'excursió una mica més urban i menys quechua, doncs pa'lante. 

Va, ara sí, vaig tancant cremalleres, posant-me sa manduca i en marxa. 
Que tengueu tots i totes uns bons dies de descans!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

♥ Psst psst! Gràcies per fer una ullada a Amazonesenpijama.